Arpegis a la guitarra: 4 patrons bàsics per fer sonar bé qualsevol acord
Un arpegi és tocar les notes d’un acord una darrere l’altra en lloc de totes alhora: amb quatre patrons de mà dreta i la nota del baix ben triada, qualsevol acord que ja saps pot sonar suau, delicat i ple.
Ja saps uns quants acords. Els poses, rasgueges i funciona. Però hi ha cançons que demanen una altra cosa: una intro tranquil·la, una balada, un moment en què el rasgueig sona massa fort. I quan proves de tocar les cordes una a una, surt un so desordenat, com si els dits no sabessin on anar.
No et falta talent: et falta un patró. Els arpegis que sonen bé no són improvisats, segueixen un camí fix que la mà dreta aprèn de memòria. En aquest article tens els quatre patrons bàsics que fan servir la majoria de cançons, explicats pas a pas i amb la tablatura a la vista, perquè els puguis aplicar a qualsevol acord que ja coneixes.
Els arpegis bàsics pas a pas
🖐️ Assigna una corda a cada dit
El secret d’un arpegi net és que cada dit té la seva feina i no la canvia. A la guitarra, els dits de la mà dreta es diuen amb lletres: p (polze), i (índex), m (mitjà) i a (anular). El petit, de moment, descansa.
El repartiment més habitual és aquest: el polze s’encarrega de les tres cordes greus, i els altres tres dits tenen una corda fixa cadascun. Així la mà no ha de «buscar» res: només ha de decidir quin dit toca i quan.
1a corda (Mi agut) ....... a anular 2a corda (Si) ............ m mitjà 3a corda (Sol) ........... i índex 4a, 5a i 6a (greus) ...... p polze
Abans de tocar res, deixa reposar els dits i-m-a sobre les seves tres cordes i el polze sobre la 5a. Aquesta és la teva «posició de casa». Cada vegada que et perdis, torna-hi.
🎯 Comença sempre pel baix correcte
La primera nota d’un arpegi, la que toca el polze, és la que més pesa. Si toques la corda equivocada, l’acord sona «coix» encara que la resta sigui perfecta. La regla és senzilla: el polze toca la nota que dona nom a l’acord, que gairebé sempre és la corda més greu de les que sonen.
No cal saber teoria per fer-ho. N’hi ha prou amb recordar a quina corda comença cada acord. Amb aquesta petita taula tens coberts els acords oberts més habituals.
Em, E, G ............. 6a corda Am, A, C ............. 5a corda D, Dm ................ 4a corda F (fàcil) ............ 4a corda
Posa un acord i toca només el baix amb el polze, quatre vegades. Canvia d’acord i repeteix. En cinc minuts el polze sabrà anar sol a la corda bona, i això ja fa la meitat de la feina.
⬆️ Patró 1: p-i-m-a, l’escala que puja
És el patró més bàsic i el que et recomano aprendre primer. El polze toca el baix i després els tres dits pugen, un a un, cap a les cordes agudes: p, i, m, a. Quatre notes, i tornes a començar. Sona com una cascada suau i encaixa amb moltíssimes balades.
Practica’l primer amb un acord que ja et surti bé, com el La menor. L’objectiu no és la velocitat: és que les quatre notes sonin igual de fortes i ben separades, com les gotes d’un rellotge.
e|-------0-------0| B|-----1-------1--| G|---2-------2----| D|----------------| A|-0-------0------| E|----------------| p i m a p i m a
Deixa que les notes sonin totes alhora fins al final: no aixequis els dits de la mà esquerra ni apaguis les cordes. La gràcia de l’arpegi és que les notes es barregen i fan un coixí de so.
🔁 Patró 2: p-i-m-a-m-i, puja i baixa
Quan el primer patró ja et surt sol, afegeix-hi el camí de tornada. Després de l’anular, tornes a baixar pel mitjà i l’índex: p, i, m, a, m, i. Són sis notes, i per això aquest patró és perfecte per a les cançons que es compten en tres, com els valsos i moltes cançons lentes.
Aquí l’exemple és amb el Do major. Fixa’t que el polze toca la 5a corda, tal com diu la taula del pas 2. El moviment de la mà és com una onada: amunt i avall, sense aturar-se.
e|-------0-----| B|-----1---1---| G|---0-------0-| D|-------------| A|-3-----------| E|-------------| p i m a m i
Compta en veu alta «u-i-dos-i-tres-i» mentre toques, i fes que el polze caigui sempre a l’«u». Si la cançó és en quatre temps, afegeix-hi dues notes més (m, i) i tindràs un patró de vuit.
🚶 Patró 3: el baix que camina
Aquest és el que dona més vida. El polze ja no toca sempre la mateixa corda: alterna entre dues cordes greus, i entremig els dits toquen les agudes. L’efecte és com si hi hagués un baixista acompanyant-te. És la base de molt de folk i de country.
Amb el Sol major, el polze va de la 6a corda a la 4a, i l’índex i el mitjà omplen els forats. Al principi costa una mica, perquè el polze es mou i els dits no. Ves molt a poc a poc: la independència del polze és justament el que estàs entrenant.
e|----------------| B|-------0-------0| G|---0-------0----| D|-----0-------0--| A|----------------| E|-3-------3------| p i p m p i p m
Practica primer només el polze: 6a, 4a, 6a, 4a, com un rellotge. Quan surti sense pensar, afegeix els dits d’un en un. Si ho intentes tot de cop, el polze s’encalla.
🤏 Patró 4: la pinça
En aquest patró, el polze i l’anular toquen a la vegada, com si pessiguessis la guitarra. Després, l’índex i el mitjà fan el seu camí. Aquesta nota doble al principi de cada grup marca molt bé el ritme i fa que l’arpegi soni més ple, gairebé com un rasgueig suau.
Amb el Mi menor és molt agraït, perquè totes les cordes que toques són a l’aire o molt fàcils de prémer. És el patró ideal per a cançons pop tranquil·les i per acompanyar una veu sense tapar-la.
e|-0-------0------| B|-----0-------0--| G|---0---0---0---0| D|----------------| A|----------------| E|-0-------0------| X i m i X i m i X = polze i anular a la vegada
A la pinça, el polze i l’anular es mouen un cap a l’altre, com si tanquessis uns alicates. No estiris les cordes cap enfora: només tanca la mà una mica i deixa-les anar.
🎶 Posa-ho en una cançó sense aturar-te
Un patró sol no és música. La música arriba quan canvies d’acord sense trencar el ritme. El truc és que la mà dreta mai no s’atura: continua el patró igual, i és la mà esquerra la que s’afanya a arribar a temps.
Tria un dels quatre patrons i aplica’l a una progressió senzilla. Només canvia una cosa quan canvies d’acord: la corda del polze. La resta del patró és exactament igual.
G (polze a la 6a) → patró × 2 Em (polze a la 6a) → patró × 2 C (polze a la 5a) → patró × 2 D (polze a la 4a) → patró × 2 Truc: canvia la mà esquerra durant l'ÚLTIMA nota del patró, no després.
Si els canvis se t’encallen, fes servir el metrònom molt lent (60) i no paris mai la mà dreta. Si la mà esquerra no arriba, deixa que soni una corda a l’aire. És molt millor que aturar-te.
Abans de començar un arpegi
- Dits a casa: i-m-a sobre les cordes 3, 2 i 1.
- Comprova on va el polze: 6a, 5a o 4a corda segons l’acord.
- Tria un sol patró i no el canviïs fins que et surti sol.
- Velocitat lenta: totes les notes igual de fortes.
- Deixa que les notes sonin juntes, sense apagar-les.
- Quan canviïs d’acord, la mà dreta no s’atura.
- Grava’t 30 segons i escolta si sona com una cascada o com un pas a pas.
Què guanyes quan domines els arpegis
🌙 Cançons tranquil·les
Balades, intros i cançons de bressol deixen de sonar a rasgueig forçat i passen a sonar delicades.
🎤 Espai per a la veu
L’arpegi deixa aire perquè la veu brilli. És l’acompanyament ideal quan algú canta.
🖐️ Una mà dreta més llesta
Cada dit aprèn la seva feina. Aquest control et servirà per al fingerpicking i per a qualsevol estil.
♻️ Els mateixos acords, un so nou
No cal aprendre acords nous: amb quatre patrons, tot el que ja saps sona diferent.
Vols veure aquests patrons en moviment?
A La Brúixola Musical tens lliçons en vídeo, en català i pas a pas, on veuràs de prop què fa cada dit. Així la mà dreta aprèn el camí molt més de pressa que llegint.
Vull començar ara →🎁 Emporta’t les guies gratuïtes
Acords bàsics, escales i primeres cançons en PDF — te’ls envio gratis al teu correu.
Vull els recursos →