Entrenar l’oïda musical: exercicis senzills per a guitarristes
Per entrenar l’oïda musical no cal cap do especial: n’hi ha prou amb cantar el que toques, comparar sons amb cançons que ja coneixes i dedicar-hi cinc minuts diaris de manera constant.
Hi ha una frase que sento cada setmana a classe: «jo és que no tinc oïda». Es diu amb la mateixa naturalitat amb què es diu que un no és alt o que no té bona lletra, com si fos una cosa amb què es neix. I aquí ve la bona notícia: l’oïda musical no és un do, és una habilitat entrenable, exactament com la velocitat dels dits o la neteja dels acords.
El que passa és que gairebé ningú l’entrena. Practiquem escales, canvis d’acords i cançons noves, però mai dediquem cinc minuts a escoltar de manera conscient. En aquest article tens set exercicis senzills, pensats per fer amb la guitarra a la mà i sense cap aplicació de pagament, perquè comencis a reconèixer el que sents en comptes de buscar-ho a cegues.
Set exercicis per entrenar l’oïda musical
🎧 Oblida’t de l’oïda absoluta: entrena la relativa
Molta gent abandona abans de començar perquè creu que «tenir oïda» vol dir sentir una nota solta i dir «això és un Do». Això és l’oïda absoluta, la tenen molt poques persones i no la necessites per a res del que vols fer amb la guitarra.
El que fan servir tots els músics que treuen cançons de sentir-les és l’oïda relativa: reconèixer la distància entre dos sons. No cal saber quina nota és, només si la següent puja o baixa i quant. I aquesta sí que s’entrena, a qualsevol edat i en poques setmanes.
Cada cop que sentis una melodia al cotxe o al supermercat, pregunta’t només una cosa: la nota que ve puja o baixa? Fer-ho de manera conscient tres o quatre vegades al dia ja és entrenament.
🗣️ Canta el que toques (encara que cantis malament)
Aquest és l’exercici més potent de tots i el que més vergonya fa. Toca una nota a la guitarra, deixa-la sonar, i canta-la amb la veu. Després toca-la altre cop i comprova si l’has clavat. No importa gens si tens bona veu: aquí la veu només és el detector.
Funciona perquè per cantar una nota el teu cervell l’ha d’haver reconegut abans. Quan aconsegueixes cantar el que toques, estàs tancant el cercle entre l’orella, el cap i les mans. És el pas que separa tocar posicions memoritzades de tocar sons que tries.
Comença amb les cordes a l’aire, que són les més fàcils d’afinar amb la veu. Si la teva veu és més greu, canta l’octava que et vagi bé: la nota segueix sent la mateixa.
🎵 Ancora cada interval a una cançó que ja coneixes
Un interval és la distància entre dues notes, i memoritzar-los en abstracte és avorridíssim. El truc que funciona és enganxar cada interval a l’inici d’una cançó que ja tens al cap. Així no memoritzes teoria: recuperes un record.
Amb tres o quatre intervals ben ancorats ja reconeixeràs bona part de les melodies senzilles. Els més rendibles per començar són la quarta, la quinta i l’octava, perquè apareixen constantment i són molt fàcils de distingir entre elles.
Interval Trasts Cançó per recordar-lo -------------- ------ ----------------------------- 2a major 2 "Cumpleaños feliz" (les 2 primeres) 3a major 4 "Els Segadors" (inici) 4a justa 5 "La Marxa Nupcial" 5a justa 7 "Twinkle Twinkle" / Star Wars 6a major 9 "My Way" (inici) Octava 12 "Over the Rainbow" (Some-where)
No memoritzis els sis de cop. Tria’n un cada setmana, toca’l a la guitarra al principi de cada sessió i canta la cançó de referència. Un interval per setmana és més que suficient.
🌗 Major o menor: el joc dels tres segons
Abans de reconèixer acords concrets, has de saber distingir el color. Un acord major sona obert i lluminós; un menor sona tancat, més trist o més íntim. La diferència real és una sola nota moguda un trast, però l’efecte emocional és inconfusible.
Toca un Sol major i tot seguit un Mi menor, alternant-los amb els ulls tancats. Quan ho tinguis clar, fes-ho amb cançons de la ràdio: escolta els primers tres segons i decideix si el que sona és major o menor. T’equivocaràs sovint al principi; és exactament així com s’aprèn.
Fes servir parelles que ja saps tocar: C i Am, G i Em, F i Dm. Toca’ls seguits i posa’ls nom en veu alta: «obert», «tancat». En una setmana ho encertaràs gairebé sempre.
🔁 Treu dos compassos d’oïda cada dia
Aquí és on l’entrenament es converteix en música de veritat. Agafa una cançó que t’agradi, tria’n només dos compassos de melodia —el tros que cantaries a la dutxa— i busca’l a la guitarra sense mirar cap tablatura. Nota per nota, provant i corregint.
Sembla lent, i ho és els primers dies. Però passa una cosa curiosa: al cap de dues setmanes comences a encertar la primera nota sense buscar, perquè el teu cervell ja ha après per on cau. Dos compassos al dia són seixanta compassos al mes.
Tria melodies molt simples per començar: sintonies de dibuixos, cançons infantils, temes de pel·lícula. Si has de fer més de deu intents per nota, la cançó és massa complicada per ara.
🧭 Aprèn a sentir el baix i la tònica
Quan una cançó sona, hi ha una nota que fa de terra: la tònica, la que et dona sensació de repòs, on tot torna a casa. Trobar-la és la clau per saber en quina tonalitat està la cançó, i és molt més fàcil del que sembla si escoltes el baix en comptes de la melodia.
Posa una cançó, cerca amb la guitarra la nota que et sembli que «encaixa» amb el conjunt i mou-te fins que deixi de xocar. Quan la trobis, tot el que ve després es col·loca sol: els acords deixen de ser aleatoris i passen a ser graus d’una mateixa família.
Canta la darrera nota del refrany i busca-la a la corda 6a o 5a. En la immensa majoria de cançons populars, aquesta nota és la tònica o està a un pas de distància.
🎸 Caça la progressió que sona a tot arreu
Un cop distingeixes major de menor i saps trobar la tònica, arriba el premi gros: reconèixer progressions senceres d’oïda. I n’hi ha una que domina desenes de milers de cançons populars: la famosa I–V–vi–IV, que en tonalitat de Do és C – G – Am – F.
Toca-la unes quantes vegades fins que el moviment se’t quedi al cos. A partir d’aquí, escolta cançons a la ràdio esperant sentir-la. El dia que la reconeguis sense pensar-hi, hauràs deixat de tocar per imitació per començar a entendre com estan fetes les cançons.
Fes també la seva germana menor: vi–IV–I–V (Am – F – C – G). Amb aquestes dues progressions i l’oïda posada, en tens prou per acompanyar centenars de cançons de memòria.
El pla de quatre setmanes
- Setmana 1: canta cada dia les sis cordes a l’aire i comprova-ho amb l’afinador.
- Setmana 2: un interval nou per setmana, ancorat a la seva cançó de referència.
- Setmana 3: major o menor amb els ulls tancats, cinc parelles d’acords al dia.
- Setmana 4: dos compassos de melodia d’oïda cada dia, sense tablatura.
- Cada sessió: canta abans de tocar, encara que només sigui una nota.
- Sempre: cinc minuts diaris valen més que una hora el diumenge.
Què canvia quan tens l’oïda entrenada
🎼 Treus cançons sense tablatures
Deixes de dependre d’internet per tocar el que t’agrada: si la sents, la pots buscar tu mateix a la guitarra.
🎤 Toques amb altra gent
Segueixes una cançó que no coneixes escoltant on van els acords, que és exactament el que fa qualsevol músic en una jam.
🎯 Detectes els teus errors
Sents quan una nota no encaixa abans que t’ho digui ningú, i això accelera moltíssim la teva manera de practicar.
✨ Improvises amb intenció
Deixes de provar notes a l’atzar: tries les que ja havies imaginat abans de posar-hi el dit a sobre.
Vols saber què practicar cada dia?
L’oïda és una peça del trencaclosques, però necessita un ordre al voltant. Si vols un camí clar —què practicar, en quin ordre i durant quant de temps— sense perdre mesos provant coses soltes, La Brúixola Musical és exactament això.
Descobreix la Brúixola →🎁 Emporta’t les guies gratuïtes
Acords bàsics, escales i primeres cançons en PDF — te’ls envio gratis al teu correu.
Vull els recursos →