El xifrat americà (A, B, C…): per què el trobaràs a tot arreu
El xifrat americà és simplement una altra manera d’escriure les notes de sempre: A és La, B és Si, C és Do… i s’utilitza a tot arreu perquè és curt, universal i cap en una línia damunt de la lletra d’una cançó.
Un dia obres una tab a internet, o una app d’acords, o un cançoner que t’ha passat un amic, i en comptes de trobar-hi Do, Sol o Lam hi trobes C, G i Am. I durant un segon penses que allò és un altre idioma, o que t’has saltat una classe important. No t’has saltat res. Són exactament les mateixes notes i els mateixos acords que ja coneixes, escrits amb lletres en lloc de paraules.
Aquest article et dona la traducció completa, t’explica què volen dir aquelles lletres petites que van enganxades al costat (la m, el 7, el sus4) i et dona una manera d’aprendre-t’ho en una setmana sense asseure’t a estudiar. A partir d’aquí, qualsevol cançoner del món se’t torna llegible.
7 claus per dominar el xifrat americà
🔤 Set lletres per a set notes: això és tot
El xifrat americà no té truc. Assigna una lletra a cada nota de l’escala natural, i comença a comptar per La en lloc de per Do. Per això la primera lletra, la A, no és Do sinó La. És l’únic detall que despista al principi, i quan l’has entès ja no hi ha res més a entendre: set notes, set lletres, sempre les mateixes.
El sistema ve del món anglosaxó, on mai no s’ha fet servir el Do-Re-Mi per anomenar notes soltes. Nosaltres tenim els dos sistemes convivint: el de sempre per parlar i cantar, i el de lletres per escriure ràpid. No n’hi ha cap de millor; simplement el de lletres ocupa menys i s’ha imposat a internet.
Grava’t una sola frase al cap: «la A és La». Si tens aquesta ancorada, la resta cau sola comptant endavant: A-La, B-Si, C-Do, D-Re, E-Mi, F-Fa, G-Sol.
🎯 La taula de traducció que has de saber de memòria
Aquesta és tota la teoria del tema. Set caselles. Si les tens clares, ja pots llegir el 90% dels cançoners que et trobaràs. Fixa-t’hi bé: després de la G es torna a començar per la A, exactament com després del Si torna el Do.
Els guitarristes tenim un avantatge injust aquí: les cordes a l’aire ja et donen sis de les set lletres. De la sisena a la primera són E, A, D, G, B, E. O sigui Mi, La, Re, Sol, Si, Mi. Si ja saps com s’afina la guitarra, ja et saps mitja taula sense haver-la estudiat mai.
Escriu la taula en un post-it i enganxa’l al mànec de l’estoig o al faristol. En dues setmanes ja no el miraràs, però aquestes dues setmanes t’estalvien mesos de dubtes.
♯ Els sostinguts i els bemolls: les cinc notes de l’entremig
Entre les set lletres hi ha cinc notes més, les que a la guitarra queden als trasts intermedis. S’escriuen afegint un símbol a la lletra: el # (sostingut) puja un trast i el b (bemoll) baixa un trast. Així, F# és Fa sostingut i Bb és Si bemoll.
Aquí ve la part que fa dubtar tothom: F# i Gb són exactament la mateixa nota, el mateix trast, el mateix so. Es diuen de dues maneres segons d’on vinguis, com quan a una mateixa persona li dius pel nom o pel cognom. No et compliquis: si en veus un, toca el trast que et diu i segueix.
I un detall que resol molts embolics: entre B i C no hi ha res enmig, i entre E i F tampoc. Per això no existeix el B# ni el E# a la pràctica quotidiana. A la guitarra ho veus físicament: del Si al Do hi ha un sol trast, no dos.
Recorda’t dels dos «forats» amb una imatge: al piano, entre Si i Do i entre Mi i Fa no hi ha tecla negra. A la guitarra, és el mateix: un trast i prou.
🅼 La lletra petita del costat: m, 7, maj7, sus4
La lletra gran et diu quina nota mana a l’acord. Tot el que ve després et diu de quin color és. I n’hi ha quatre o cinc que cobreixen gairebé tot el repertori que tocaràs els primers anys.
Una m minúscula vol dir menor: Am és La menor, Em és Mi menor. Si no hi ha res després de la lletra, és major: A és La major, sense més. Un 7 afegeix aquell so que empeny cap al següent acord (G7 demana anar a C). El maj7 és el germà dolç i somiador (Cmaj7). I el sus4 és aquell acord que sona suspès, com si esperés alguna cosa (Dsus4).
C → Do major (lletra sola = major) Am → La menor (m = menor) G7 → Sol amb setena (7 = tensió, empeny) Cmaj7 → Do maj7 (maj7 = dolç, obert) Dsus4 → Re suspès (sus4 = en suspens) F#m → Fa sostingut menor
Llegeix sempre en aquest ordre: primer la lletra, després l’alteració (# o b), després el color. F#m es llegeix «Fa… sostingut… menor». Sempre igual, i mai t’equivoques.
🔍 La barra inclinada: acords com G/B o D/F#
Tard o d’hora et trobaràs una barra enmig d’un acord. No és un error d’impressió ni res avançat: vol dir toca aquest acord, però amb aquesta altra nota al greu. G/B es llegeix «Sol amb Si al baix»: la mà esquerra fa un Sol, però la nota més greu que sona és un Si.
Serveix per fer que el baix baixi o pugi com una escaleta en lloc de fer salts. És el truc que fa que una progressió senzilla soni de sobte molt més professional, i és tan fàcil com deixar de tocar una corda o canviar un dit de lloc.
Si un acord amb barra et bloqueja, toca només la part de davant de la barra i tira endavant. La cançó sonarà bé igualment; ja hi tornaràs quan la tinguis a les mans.
🌍 Per què el trobaràs a tot arreu
El xifrat americà s’ha imposat per una raó molt poc romàntica: ocupa poc espai. Sobre una lletra de cançó hi caben les lletres just damunt de la síl·laba on toca canviar d’acord, i la pàgina queda neta. Prova de fer-ho amb «Sol setena» o «Fa sostingut menor» i veuràs que no hi ha manera.
Per això el faràs servir a les tabs d’internet, a les apps d’acords, als llibres de mètode, als xifrats de jazz i pop, i quan et posis a tocar amb altres músics. És l’idioma comú: un guitarrista de Girona i un de Nashville poden entendre’s amb un tros de paper i sis lletres, encara que no comparteixin ni una paraula.
Quan toquis amb algú, digues sempre la lletra en veu alta: «anem a G». És més ràpid i menys ambigu que «anem a Sol», i tothom ho entén a la primera.
🧠 Com memoritzar-lo en una setmana (sense estudiar)
No cal seure a repassar una taula. El xifrat s’aprèn fent-lo servir, i n’hi ha prou amb dos minuts al dia dins del que ja toques. La regla és simple: cada cop que toquis un acord, digues-ne el nom en lletra en veu alta abans de posar els dits. Am. C. G. D.
Al cap de tres o quatre dies notaràs que ja no tradueixes: veus la C i la mà ja va cap al Do sense passar pel castellà mental. Aquest és el moment en què el xifrat ha deixat de ser un obstacle i s’ha convertit en una eina.
Busca a internet una cançó que ja sàpigues tocar, però en versió xifrada amb lletres. Com que ja te la saps, el cervell fa la traducció sol mentre toques i s’aprèn sense esforç.
Repàs ràpid del xifrat americà
- A=La, B=Si, C=Do, D=Re, E=Mi, F=Fa, G=Sol — i tornem a començar.
- Les cordes a l’aire ja t’ho donen mig fet: E-A-D-G-B-E.
- # puja un trast · b baixa un trast · F# i Gb són el mateix so.
- Entre B i C i entre E i F només hi ha un trast.
- Lletra sola = major · m = menor · 7 = tensió · maj7 = dolç · sus4 = suspès.
- La barra (G/B) vol dir «aquest acord amb aquesta nota al greu».
- Digues la lletra en veu alta cada cop que poses un acord.
Què guanyes quan el domines
🌐 Tot internet se’t obre
Cançoners, tabs, apps i vídeos deixen de tenir barreres. Qualsevol cançó que busquis la pots llegir des del primer segon, vinguí d’on vinguí.
🤝 Pots tocar amb qualsevol
És l’idioma comú dels músics. Amb quatre lletres t’entens amb un pianista, un baixista o un guitarrista que no coneixes de res.
⚡ Llegeixes molt més ràpid
Una lletra es capta d’un cop d’ull mentre toques. No has de parar la mà dreta per desxifrar què ve després.
🧩 La teoria et fa menys por
Progressions, tonalitats i cercle de quintes s’expliquen amb aquestes lletres. Entendre-les és la porta d’entrada a tota la resta.
Vols deixar de traduir i començar a tocar?
A La Brúixola Musical trobaràs el camí ordenat: acords, xifrats, ritmes i cançons explicats pas a pas i en català, sense saltar-te cap graó. Comença avui i deixa que cada setmana et porti una mica més lluny.
Vull començar ara →🎁 Emporta’t les guies gratuïtes
Acords bàsics, escales i primeres cançons en PDF — te’ls envio gratis al teu correu.
Vull els recursos →