Gravar-te tocant la guitarra amb el mòbil: el mirall que més ensenya
Gravar-te tocant la guitarra amb el mòbil et mostra en trenta segons allò que no pots percebre mentre toques: com sona de veritat el teu ritme i què fan les teves mans quan no les mires.
Quan toques, el teu cervell està ocupadíssim. Ha de llegir o recordar la cançó, moure quatre dits d’una mà, controlar el ritme de l’altra, escoltar què surt i decidir què ve després. Amb tanta feina, hi ha coses que simplement no arriba a registrar. Per això pots estar convençut que aquell canvi d’acord et surt net i, en canvi, qui t’escolta hi sent un forat de mig segon. No menteixes: és que no ho sents.
La càmera del mòbil soluciona això per zero euros. Et deixa escoltar-te des de fora, sense la feina de tocar al damunt, i et deixa veure’t com et veu qualsevol que et miri. És incòmode els primers dies i és, amb diferència, l’eina que més accelera el progrés d’un guitarrista amateur. No cal trípode, ni micròfon, ni saber editar. Cal el mòbil que ja portes a la butxaca i set minuts.
7 passos per treure profit de gravar-te
📱 Col·loca el mòbil perquè es vegin les dues mans
Un vídeo on només se’t veu la cara no serveix de res. El que has de poder analitzar són les dues mans i la postura del cos. Posa el mòbil dret o recolzat en una prestatgeria, una pila de llibres o l’estoig de la guitarra, a un metre i mig, a l’altura del pit. Si el mòbil et queda massa a prop veuràs molt detall d’una mà i res de la resta; si queda massa lluny, no distingiràs quin trast prems.
A) Frontal B) Lateral C) Zenital
(tot el cos) (des del costat) (des de dalt)
[ tu ] tu ] [ manec ]
| | |
[movil] [movil] [movil]
1,5 m 1 m 0,5 m
Postura, Espatlla, canell Dits, trasts
les dues mans i esquena i pua
Comença sempre pel frontal: és el que dona més informació per vídeo. Reserva el lateral per als dies que vulguis revisar postura i el zenital per a un passatge concret que no et surt.
⏱️ Grava poc: trenta segons d’un tros concret
L’error típic és gravar la cançó sencera tres vegades i acabar amb nou minuts de vídeo que no tornaràs a mirar mai. Fes el contrari: tria un fragment curt i problemàtic —la introducció, el canvi de vers a tornada, els quatre compassos que sempre s’encallen— i grava només això. Trenta o seixanta segons són suficients per veure-hi tot el que has de veure-hi.
Digues en veu alta al començament del vídeo què estàs gravant i a quina velocitat: «Camins, entrada del vers, 80 de metrònom». Quan tinguis vint vídeos ho agrairàs, i no et caldrà posar-hi noms de fitxer.
😖 Assumeix que la primera vegada et xocarà
Ho avanço perquè no et pillí de nou: el primer cop que et mires tocant, la reacció habitual és «uf, sono així?». És exactament la mateixa sensació que sentir la teva veu gravada, i té una explicació: estàs comparant el que sona amb el que et pensaves que sonava, i la distància fa mal. No és un senyal que toquis malament. És el senyal que fins ara no t’estaves escoltant bé.
Fes-te una regla: el vídeo no és per jutjar-te, és per recollir dades. Prohibit fer servir les paraules «horrible» o «desastre». Substitueix-les per una frase concreta: «el canvi de Sol a Do triga massa». Això sí que es pot arreglar.
🎧 Primera passada: només amb les orelles
Mira el vídeo amb la pantalla girada o els ulls tancats i escolta’l com si fos un altre qui toca. Sense la imatge, l’oïda es fa molt més fina. Busca coses concretes: si el ritme es manté constant o s’accelera als trossos fàcils i frena als difícils, si els acords sonen nets o hi ha cordes apagades, si els silencis són on toca i si la cançó té algun matís de volum o va tota igual de forta.
Marca el pols amb el peu o amb el dit mentre escoltes el teu propi vídeo. Si el teu peu i la teva gravació es desincronitzen, has trobat exactament el compàs on perds el temps.
👀 Segona passada: sense so, només mirant
Ara treu el volum i torna a mirar el mateix vídeo. Sense el so no et distreus valorant si sona bé i pots fixar-te en el cos: espatlles altes, canell doblegat, polze pujant per damunt del mànec, dits que s’allunyen dels trasts entre acord i acord, cara de patiment, mirada clavada a la mà esquerra. Aquestes coses no les notes mentre toques i són les que et frenen la velocitat i et carreguen l’esquena.
Si el mòbil t’ho permet, mira aquesta segona passada a càmera lenta (0,5x). Els canvis d’acord es veuen com un tràiler: quin dit surt primer, quin arriba tard i quant temps passa amb les cordes a l’aire.
📝 Tria UNA cosa i torna a gravar el mateix tros
Aquí és on la gravació es converteix en progrés de veritat. De tot el que has vist, escull-ne només una —la que més et molesti— i torna a tocar el mateix fragment concentrat exclusivament en això, encara que hagis d’anar molt més lent. Després torna a gravar. Aquest bucle de gravar, mirar, ajustar i tornar a gravar dins de la mateixa sessió val més que una setmana de repeticions a cegues.
Dues correccions alhora en són una de massa: el cervell no pot vigilar el canell i el ritme al mateix temps. Una per sessió, i quan aquella ja et surti sola, passa a la següent.
📅 Guarda un vídeo al mes en una carpeta
La majoria de gravacions les pots esborrar el mateix dia. Però un cop al mes, grava una cançó que sàpigues bé, de principi a fi, i desa-la en una carpeta del mòbil que es digui «guitarra». És el teu arxiu de progrés, i té una funció molt concreta: el dia que et sembli que no avances gens —i aquest dia arriba a tothom— obres el vídeo de fa sis mesos i veus la diferència amb els teus propis ulls.
Grava sempre la mateixa cançó de referència durant un any. La comparació és molt més clara quan el material és idèntic i l’únic que ha canviat ets tu.
Què buscar en cada gravació
- El ritme es manté igual de principi a fi?
- Hi ha forats als canvis d’acord?
- Sonen totes les cordes o n’hi ha alguna d’apagada?
- Hi ha matisos de volum o va tot igual de fort?
- El polze es queda darrere del mànec?
- Les espatlles i el canell estan relaxats?
- Quina és l’única cosa que corregiràs avui?
Què hi guanyes gravant-te
🔍 Detectes el que no notes
Mentre toques, el cervell va massa carregat per jutjar-te. Fora de la guitarra sents i veus coses que fa mesos que se t’escapen.
⚡ Corregeixes en dies, no en mesos
Un error que veus es corregeix de seguida. El problema no és equivocar-se: és repetir el mateix error mil vegades sense saber-ho.
🧊 Perds la por a tocar davant de gent
Gravar-te és una petita actuació amb testimoni. Quan t’hi acostumes, tocar per a algú deixa de ser un salt al buit.
📈 Tens proves que avances
La sensació de progrés enganya i desmotiva. Els vídeos antics, no: són la prova objectiva que sí que estàs millorant.
I ara, què hauries de treballar?
Gravar-te et diu què falla. La Brúixola Musical t’ajuda a saber en quin ordre arreglar-ho, perquè no és el mateix quedar-se encallat pel ritme, pels acords o per l’oïda.
Descobreix la teva brúixola →🎁 Emporta’t les guies gratuïtes
Acords bàsics, escales i primeres cançons en PDF — te’ls envio gratis al teu correu.
Vull els recursos →